LA SALUT

La salut al voltant dels embarassos i parts també era una feina de dones; les comadrones i les dones que anaven ajudar-la. En solia haver-hi una per municipi. En aquells moments, els metges residien lluny i no hi havien hospitals per assistir els parts, aquests es feien a casa. Més tard, com és relata, es comencen a realitzar els parts al hospital.

L’àvia de Cal Bertran (la besàvia) hi anava a les cases. Jo els dos grans el vaig tinguer amb ella. El petit ja vai anar a Cardona però abans no hi havia ningú. Tenies de fer venir algú. I ja vaig anar a la comadrona de Cardona i ja el vaig tinguer a l’Hospital de Cardona. He tingut quatre fills: una filla i tres fills. Els altres van sortir de casa i no hi vaig estar gaire. La dona de Cal Bertran però llavors ja era molt gran i vam dir d’anar a Cardona… aquí al Vilar en tenien molts i venia la Passacostes de Solsona.  Núria Rovira, 1937. Cal Sait, Freixinet.

[Parlant de l’arribada de les seves germanes i germans] I tots naixíem a casa, sí, sí. Oh, i tant! No, hi havia una dona allà a Prades, d’allà a Vilansosa, que era la comadrona de tot aquell veïnat de per allà. I es cuidava de tot, ella. Només anaves a buscar aquella dona i després alguna veïna, i ja està. Rosa Pallarès, 1924. Cal Gili, Pinós.

De Vilansosa, Goberna de Castelltallat I la Montserrat de Calaf, l’anaven a buscar amb un carro en vela, a aquella dona. Pere Pallarès,1933. Els Plans, Pinós. 

“Quan una persona estava malalta a casa, qui se’n cuidava eren les dones. […] i també dels naixements… Els naixements a casa, perquè hi havia aquestes dones que hi anaven… aquestes dones…les comadrones. També l’Angeleta de Vilansosa Nou havia sigut comadrona.” Montserrat Puigpelat, 1918, Puigpelat. Els Quadrells.

La meva mare havia anat a assitir parts… perquè allavorens no hi havia metges pels parts: era la gent de pagès que s’ajudaven els uns als altres. No, no era comadrona… però amb vuit fills, ja devia saber com anava. Àngela Castellana, 1933. La Passada, La Molsosa.

La salut, molt lligada a les cures de les persones d’un nucli familiar, solia recaure en les dones, la saviesa associada a les plantes medicinals, la qual no entrarem en aquest text, així algunes de les tasques bàsiques d’infermeria també les realitzaven les dones.

La Trini de Cal Basomba m’havia ensenyat a donar endiccions. Allavores només fèiem bullir el pot d’aigua i l’aulla, i au! Després de l’un lia donaves a l’altre, però havies de fer bullir l’agulla. Però gràcies a Deu, a Cal Marsans, quan vaig ser a Prades, també en vaig donar moltes, d’endiccions. Lola Pons, 1923. al Closa, els Quadrells.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.