LES FEINES DE CASA DE LES DONES DE PAGÈS

Potser no tenien un paper en les feines on es necessitava una força forta però totes aquelles petites tasques associades a la pagesia i al camp les realitzaven les dones, en el seu dia a dia, i ha quedat invisibilitzada en l’expressió “cuidar de la casa”.

Per poder entendre la dimensió del que implica les feines de casa ens em de situar en una casa de pagès; tota una explotació agrícola composta per els terrenys agrícoles, les granges, els terrenys forestals i la Masia, amb els diferents espais per a emmagatzemar, elaborar i conservar els productes extrets del Mas.

A casa hi havia el meu pare, la meva mare, i els meus germans i tenien un mosso. El meu pare es va morir molt jove. Jo tenia 9 anys només. Vivíem de pagès, teníem caps allà al davant i bestiar, però poc. Tenien mules, perquè llavors encara no hi havia tractors ni res, i tenien tocinos i conills i gallines… i coses aixís. També en venien si en sobrava, però més aviat pel gasto. (si tenien tocines si que els venien) però tocinos d’engreix només els feien per casa. Núria Rovira, 1937. Cal Sait, Freixinet.

Les dones portaven tot el pes reproductiu dels nuclis familiars pagesos, més grans que els actuals; en les cases convivien fins a 3 o 4 generacions amb les diferents necessitats que hi han en cada etapa de la vida;  infantesa, joventut, maduresa i vellesa. També hi vivien durant temporades els mossos, els segadors, etc…

Per segar, com que no teníem molt terra, ja ho feien el pare i els mossos, tots d’aquí a casa. Primer ho feien amb volants, fent garbes i garberes i després amb la màquina. A mi també m’agradava molt de fer això. Sempre els havia d’anar a ajudar. El Pare em cridava al matí que encara era fosc. Primer els ajudava amb les màquines: anava assentada damunt de la màquina i conduïa les mules. M’agradava molt! Pilar Selvas i Palà

A més, participaven activament en les tasques agrícoles dels masos, tant ajudant als homes com ocupant-se del bestiar, l’horta, el mercat… La diversificació de les activitats en les explotacions agrícoles feia que en el sistema de producció, les tasques realitzades per les dones i els homes es complementessin i quedessin difoses en un tot únic.

Les dones cuidàvem el bestiar, l’hort, cosíem, rentàvem, portar menjar als segadors a l’estiu, però també veníem a dinar a casa quan segaven. [… ] Els conills; al mati trepadella seca i a la nit verda. Ho collíem nosaltres amb el burru, les dones, era feina nostra. Aquí també teníem hort i me’n cuidava jo i aleshores la sogre també. […] A l’hort; escaroles mongetes patates pebrots tomàquets, albergínies. Només teníem hort d’estiu. Florentina Capdevila, 1939. Caseta de la Vila, Llobera.

 

Un temps més endavant, al voler analitzat quantitativament el sector agrícola, la dona no hi apareix per qüestions de tinència de la terra i la incorporació al règim de treballadors agrícoles. Tot i així, sabem que pel funcionament del camp i pels testimonis que recollim aquí, les dones feien el 50% o més del treball en els sistemes productius dels Masos o Cases de Pagès.

Quan les dones arribaven a una casa, ja fos perquè es casaven com perquè hi anaven a treballar, passaven a formar part d’aquestes petites empreses familiars basades en una economia diversificada i arrelada al territori. Arrelada al territori perquè utilitzava els recursos que tenia al abast per a transformar-los en allò que era necessari i volgut per viure amb dignitat.

A l’hivern teníem olivers (encara en tenen) i netejar marges i coses… Jo hi havia anat a collir olives i aquí també… no fa gaires anys encara en colliem (allà a la tardor). Cigrons també n’havíem fet… ens feien llevar molt dematí per anar-ne a collir, i d’altres coses: pèsols… guixes també. Abans es feia de tot d’això… perquè com que tenien tocinos i alguna tocina i… els garrins els hi feien cuit. Guixes i coses d’aquestes.
Núria Rovira, 1937. Cal Sait, Freixinet.

 

Les relacions de proximitat eren les quotidianes, doncs els recorreguts es feien a peu, a mula o a cavall, estan l’espai viscut “acotat” a les distàncies que es podien fer en el marge d’un dia, contant l’anada i la tornada. La diversitat d’activitats econòmiques i tasques a pagès era obligatòria i benvinguda per tal de que la producció i els béns resultants donessin cobertura a les diferents dimensions de la vida.

És que abans havies des saber cosir, fer el menjar… i de tot! També havia escombrat corts dels porcs, anar a l’hort… fer de tot! Tota la mena de feines les he fetes a la vida. Montserrat Barcons, 1927. Cal Matinyó, Freixinet.

Els viatges al mercat es realitzaven tant per poder comprar menesters que no es podien obtenir de casa com per vendre els excedents que es produïen al mas. Aquesta tasca la realitzaven normalment les dones, sent significativa doncs per poder actuar en l’espai mercantil de compra-venda és tenien que tenir coneixements de l’economia del moment, per no perdre les poques entrades de diners que hi havien. Tanmateix, la feina d’anar al mercat s’ampliava a la collita i preparació dels aliments així com del carro per anar a la plaça. Els esforços també són visibles en les anades i venudes al molí de farina.

A Su hi havia mercat, i hi anàvem a vendre. Hi anàvem amb una mula i venien uns de Solsona que compraven, ous, gallines, pollastres, conills, el que portava la gent. Allà dalt a aquella plaça de sobre l’església hi feien el mercat. Hi havia un pilot d’ous. Els comptaven i en feien una pila. […] Fèiem blat i ordi, i ho portàvem amb la mula a moldre al Molí de Pleixats. El Molí de Pleixats ja no existeix. Hi anàvem amb la mula. Quan el pare no els va poder carregar els vaig haver de carregar jo. Sacs de 40 kg. Al molí molien i aquella farina l’havies de passar pel cedàs, perquè quedés fina per fer pa. Allò quedava amb el sagon, molt gros. A Su feien pa blanc. Als demès puestus havien de fer pa negre en els temps de la guerra. El pa negre que ara fan els pastissers era el que llavors menjaven els pobres. Maria Ribalta, 1929. Sangrà, Su.

 

Menàvem la terra i jo anava al mercat. Primer hi anàvem amb un animal, el dia que teníem de portar més fato hi anàvem amb carro, però el dia que no n’hi havia gaire hi anàvem amb una mula. Hi anava jo sola amb una mula, i anava a vendre. Les dones de Calaf ja m’esperaven quan arribava allà, perquè quasi bé tot el que `portaves vengut perquè t’ho havien encomanat de l’altre dia. […] I anava sola, sí, sí, sola, sola. Anava a carregar a baix, a aquell hort que hi havia a baix a Muntaner, a baix aquella plana: baixava la mare a ajudar-me a carregar, i quan estava carregada marxàvem. Rosa Pallarés, 1924. Cal Gili, Pinós.

Es plantava patates, gra, i als horts bledes, cols, mongetes… Hi havia gallines, conills, que duIem a Solsona a vendre. Pollastres, pollets. A pagès sempre hem fet cosa de pagès. Blat, ordi, hort. Elvira Vilajosana, 1926. Cal Teixidor, Clariana de Cardener. 

També hi portàvem a moldre la farina pels porcs. Ja ho donàvem tal com era, no s’havia de passar pel sedàs. […] Teníem unes quantes truges, gallines, conills, coloms, de tant en tant menjàvem colom. Maria Ribalta, 1929. Sangrà, Su.

La cura de les persones, fonamental per a sostenir la resta d’activitats econòmiques, és i era realitzada per les dones. Entenem com a cura de les persones totes aquelles activitats que són necessàries en el dia a dia per a viure; menjar, dormir i higiene. Per a tenir cobertes aquestes necessitats és necessari doncs dedicar temps al cuinar (3 cops al dia) i a tenir l’espai de descans, l’espai on es viu i la roba que s’utilitza neta i polida. La dimensió dels nuclis residencials conformada per la família extensa i els treballadors, sobretot en temps de sega, que augmentaven a les cases feia que elaborar el menja fos com servir un càtering a l’actualitat.

Perquè, és clar, la meva mare no podia per totes les coses – perquè hi havia molta gent a dinar a casa. Encara m’enrecordo de més gran, que a vegades a l’hora de segar deien: “Avui vindran deu o onze homes, tota aquí i a dinar”. És clar… llavors tampoc podies anar a comparar cada dia. Llavors me mare deia; ”corre!” i correm, correm, correm cap aquí dalt que hi havia tots els conillers a terra, i doncs agafàvem un parell de conills i amb uns claus els matàvem, els trèiem la pell… i al cap de dues hores ja eren a taula! Mercè Miquel

El temps de segar era un moment important en el cicle anual del camp, era el moment de recollir els cereals des camps de conreu i abans de l’arribada de les màquines era una feina que requeria molt de temps, que es podia allargar a 15 dies o un mes, segons l’extensió dels camps. S’implicava tota la família, els treballadors i els segadors que es movien expressament per a treballar en les altres cases. Les dones també participaven de la recollida i transformació a part de fer els menjars i portar-los al camp.

 

Els camps venien el que sobrava… El temps de sega encara segaven amb volants, sempre venien tres o quatre homes a segar i segaven també amb alguna màquina gavelladora o això. Feien garbes i es batien a l’era… jo me’n recordo que hi havia prou anat allà! Ens feien anar a treure el gra i aparta’l. Els segadors venien d’una casa d’allà mateix, un parell (llogaven el qui trobaven però més aviat ja eren gent coneguda)Núria Rovira, 1937. Cal Sait, Freixinet.

El bestiar es sabut que era cosa de dones, tant el menut i com el gran. Això volia dir alimentar-lo, pasturar-lo, munyir-lo i matar-lo finalment, per obtenir-ne la carn.

I teníem uns quants porcs, tres o quatre truges, uns quants conills. […] Es feia trapadella pel bestiar. Els aglans se’ls menjava el bestiar, el ramat. Era d’un germà de la mare. Hi havia hagut vàrius pastors. Teníem 3 o 4 cabres. Fèiem mató i bevíem llet de cabra, amb herbacol. De vegades algun formatge, però es necessitava més llet. […] També teníem algun xai. Una vegada un xai maco el van tossar i va quedar estès. Jo estava tipa de veure com mataven xais a Su, i vai matar aquest, fent el que havia vist. Després en vaig matar molts. El pastor ens donava un xai a l’any. El que em costava més era tallar-la. Maria Ribalta, 1929. Sangrà, Su.

El porc, quan el mataven, En feien el domillo, tenien una paella d’aquelles d’aram d’abans, i ho feien amb foc de terra, i amb fogons. Aleshores ho posàvem amb una altra cassola de terra, i encabat ho posaven a les olles i llavors amb suc del mateix llard del porc i tapat. Ara la gent no podria pas viure d’aquesta manera. Montserrat Barcons, 1927. Cal Matinyó, Freixinet.

Amb la industrialització del camp i del sector agrícola és van tenir que prendre decisions econòmiques per a continuar vivint a pagès i aquí les dones també van tenir veu, la decisió d’augmentar el número de bestiar i les granges per a continuar venent en el mercat econòmic, ja amb altres dimensions d’escala, varen ser estratègies per a donar continuïtat i valor al treball de les dones a pagès.

Amb el meu marit vam poder fer uns canvis que sense que hagués arribat l’aigua de la mancomunitat no s’hauria pogut. O ampliàvem i tiràvem endavant o no. Vam anar fent granges i ara hi treballem tots dos. Jo era pubilla, vaig començar treballant a fora i amb els anys vaig prendre la decisió de continuar a casa, ampliant i invertint molt. Pilar Massana, 1966. El Soler de Joval. Clariana de Cardener.

A Cal Matinyó hi vaig venir al menys fa 60 anys. Devia ser el 54. Quan em vaig casar vaig anar a Cal Matinyuó i sempre m’hi havia estat. I aquí cuidàvem conills, i vam fer una grangeta amb 40 porcs, i el meu home de vegades era a bosc. Oh en vam tenir 70 o 80 de conilles, i aleshores veníem i com que érem joves ho anàvem prou fent tot! HI havia la filla i el fill gran. I ja anaven a estudi. . Montserrat Barcons, 1927. Cal Matinyó, Freixinet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.