TM_Farina

Farina ecològica de Territori de Masies

Les farines ecològiques de Territori de Masies són elaborades amb blats fets en camps i feixes de les sòcies agràries del baix Solsonès i rodalia, a dia d’avui, pel pagès Arnau Vilaseca de cal Palà de Prades, la pagesa Pilar Clotet del Molí de Bonsfills de Vallmanya, el Joan Caelles de Moncunill d’Ardèvol i la Dolors Mas, de cal Piquet de Vallferosa.

Són farines elaborades amb blats antics, aquells Triticum que conserven propietats nutritives i organolèptiques de molta qualitat, i una proporció de gluten equilibrada. Són varietats antigues adaptades a l’entorn. Són fortes, possiblement més resistents al nou clima. Formen part d’una manera concreta de fer pagesia, i són patrimoni. La farina ecològica de blats antics és complementada per una línia secundària de farines de varietats modernes singulars, com la del blat tujena.

Totes elles són farines fresques, sense refinar, de qualitat i ecològiques, mòltes a la pedra, de moment al molí de pedra de cal Pauet (L’Espunyola), mestre, padrí, mentor i animador incansable, i un dels principals responsables que avui, la farina de Territori de Masies sigui una realitat.

→ Les farines moltes a la pedra conserven molt més el sabor i les propietats del blat que les moltes en processos industrials. Durant la moltura la pedra del molí,en el nostre cas de pedra de lava, corindons i diamant, s’escalfa molt poc i això permet mantenir gran part de les propietats del blat. En canvi, en processos industrials, els cilindres són metàl·lics i s’esaclfen molt i la farina presenta menys propietats. Quan és molt el gra no s’elimina ni el segó ni la capa proteica, ni el germen, de manera que s’aconsegueix una farina molt més vital que les industrials amb moltes propietats nutritives. És la farina integral. La qualitat de la farina depèn del grau d’extracció del segó, que és el que concentra les propietats nutritives i la fibra. La farina integral conserva tot el segó, i, en el nostre cas, la semi integral en conserva el 90%, i la blanca el 80%. Per tant les farines integrals i semi integrals són nutritivament més riques que les blanques. La farina integral passa a semiintegral en un procés de tamissat (filtratge entre teles), i aquesta passa a blanca per un procés similar. El segó és un subproducte d’aquest procés, molt utilitzat en dietètica i també en ramaderia. La farina blanca molta a la pedra conserva el germen i l’endosperma, i a les integrals i semi-integrals s’hi afegeix el segó. En canvi, les farines industrials eliminen el germen, tant en la blanca, semi integral com en l’integral. Les farines moltes a la pedra, al conservar el germen, conserven millor els nutrients essencials, tenen un millor índex glucèmic (çes a dir, els hidrats de carboni són més fàcilment digerits i absorbits), una hidratació superior i més midó danyat, produint una fermentació més activa. El germen també aporat una aroma i sabors molt potenciats i característics. El pa fet amb farines moltes a la pedra es manté tendre més temps.

→ La farina ecològica de Territori de Masies existeix gràcies a la inquietud de sòcies agràries que cultiven cereal ecològic per lluitar contra el contrasentit que a un país tan cerealícola com el del baix Solsonès i rodalia el cereal que es conrea sigui gairebé inexistent a cuines i fleques. Sorgeix també per enfortir i reivindicar la petita pagesia compromesa, aquella que amb els peus al tros i el cor a la mà, treballa perquè als pobles del baix Solsonès i rodalia es pugui viure de la terra i s’hi pugui viure. Aquella que coneix i es reconeix en el tapís de camps i boscos, en la cultura pagesa, i en l’anhel de petits pobles plens de vida. I aquella que té la convicció que res d’això serà possible si no es coopera enlloc de competir.

Tipus de farina

TM-Farina-Espelta
Espelta
L’espelta (Triticum spelta) és una varietat antiga de blat, tal i com indica el gènere Triticum del que forma part. Juntament amb l’espelta petita (Triticum monococcum), és una varietat d’origen prehistòric, i van ser les primeres espècies de cereal domesticades. Es considera la varietat mare de totes les varietats actuals. És més rica en proteïna que el blat convencional i conté tres cops més albúmines, fòsfor i vitamina A que el blat convencional 1. És ric en magnesi, fibra, vitamines E i B i ferro. Conté molt poc gluten i un índex glucèmic molt baix, i això el fa idoni per intolerants al gluten. Fins l’Edat Mitjana era una varietat reservada a fer el pa de les classes benestants.

Sembrada i collida a cal Piquet Vallferosa (2024)

TM-Farina-Segol
Sègol
El sègol (Secale cereale) és una cereal antic que es consumeix des de fa milers d’anys i, malgrat avui ser encara força desconegut, ocupa un lloc importantíssim en la cultura del pa. El pa de sègol té un gust lleugerament amarg i possiblement per això antigament se l’associava a gent amb pocs recursos. Era el conegut «pa negre» (l’avui anomenat i reconegut «pa de sègol»), un pa fosc, dens i degust fort. Té molt poc gluten i és un cereal molt ric en fibra i molt nutritiu, amb minerals com el potassi, magnesi, zinc i fòsfor. Té menys proteïnes i greixos que el pa de blat,i molta més fibra soluble, de molt més fàcil digerir que la fibra insoluble del blat convencional.

Sembrada i collida a cal Palà de Prades de la Molsosa.

TM-Farina-Florenci-Aurora
Florenci Aurora
El Florence Aurora (Triticum aestivum) és la varietat de blat antiga més moderna. És un blat d’origen francès que apareix als anys cinquanta del segle XX del creuament d’un blat del nord del Canadà amb un del sud d’Europa que va resultar en una varietat amb molta força. Era un blat més dur que la resta i per tant més ben pagat, i es va cultivar aproximadament fins als anys setanta del segle XX.

Sembrada i collida a Moncunill d'Ardèvol.

TM-Farina-Xeixa
Xeixa
La xeixa (Triticum aestivum) és una varietat de blat antiga emparentada amb l’espelta. És una de les varietats antigues catalanes més utilitzades juntament amb la pisana (Triticum turgidum subsp. Turgidum) i el blat motxu  En trobem diferents varietats, com la xeixa del país o la xeixa primerenca 1. És un blat molt apreciat, i a l’edat mitjana es denominava «xeixa» al blat de major qualitat.

Sembrada i collida a cal Palà de Prades de la Molsosa

TM-Farina-Camut
Camut
El Camut (Triticum turgidum subsp. turanicum) és un blat antic dur també conegut com a blat daurat. És el blat més antic que es coneix, i no està hibridat. Despgípcia durant la Segona Guerra Mundial. No es va popularitzar fins als anys vuitanta o noranta, quan una empersa americana el va registrar sota el nom de «Kamut», amb «K». Per tal d’eludir el sagret de la patent del nom, és coneix també com a blat persa, blat egipci, blat del cor, i també com a blat Camut. Aquest darrer nom li fa honor pel seu caràcter de cama-llarg, característica pròpia de les varietats antigues.

Sembrada i collida al Molí de Bonsfills de Vallmanya.

TM-Farina-Blat-Tujena
Blat Tujena
El blat tujena és una varietat moderna de blat tou, apte per a l’elaboració de pa, galetes i altres productes de pastisseria. El blat tujena es sembra a la tardor i es sega a l’estiu. Un cop segat, es prellimpia i es deixa reposar un mes, a partir del qual ja pot ser mòlt al molí. La farina destaca per la seva intensa olor, amb una retirada entre nou moscada i canyella, que la fa idònia per elaborar pans originals i pastisseria excel·lent. Es fa tres tipus de farina: blanca a la pedra, semi-integral i integral. S’obtenen també segones, interessants com a complement alimentari.

Sembrada i collida a cal Palà de Prades de la Molsosa.

TM-Farina-Llibret

Botiga online

ENTRA
Farina-de-Territori-de-Masies-01

Botigues on comprar
Farina de Territori de Masies

Biokor
Passeig de Sant Antoni Maria Claret, 15
25280 - Solsona

Taribó Fruits
Carretera de Torà, 32
25280 - Solsona

Agrobotiga El Miracle
Santuari del Miracle, crta. del Miracle s/n
25290, Riner (Solsonès)

Restaurant Hostal de Pinós
Plaça del Santuari, s/n
25287 - Pinós (Solsonès)

Antiga Casa Magí
Plaça de la Creu, 7
25750 - Torà (Solsonès)

Gasolinera Troy Palà, AVANTI
Carretera B-420, Cardona a Berga Km 1,7
08261 - Cardona (Bages)

L'espigol
Plaça Barcelona 92, 1
08280 - Calaf (Anoia)

Forn de Jorba
Avinguda de canaletes, 36
08719 - Jorba (Anoia)

Fem Cadena
Avinguda de Barcelona, 12
25300 - Tàrrega (Urgell)

TM_Farina