La petjada dels primers pobladors del Solsonès és ben viva amb nombrosos elements patrimonials, la majoria dels quals de caràcter funerari, que en donen testimoni. L’inici de l’estudi d’aquests elements al sud del Solsonès va a càrrec de l’arqueòleg mossèn Serra i Vilaró. Entre el 1915 i el 1925 estudia i documenta gran part del patrimoni neolític d’aquest territori. Aquesta tasca, el museu Diocesà i Comarcal de Solsona, del qual va ser-ne conservador, l’ha seguit fins a dia d’avui.
Pinós
Costa de Gangolells o de l’Alzina del Mas (3500-2500 aC)
Datat del Neolític. Entre Sant Just d’Ardèvol i la carretera de Su al Miracle s’hi conserva aquesta cista com a lloc d’enterrament col·lectiu. A la losa principal s’hi poden observar inscripcions en forma d’espiga o espines similars a les que hi ha al dolmen del Miracle.
Dolmen de la Pera (3300-1800 aC)
Construcció del Calcolític. Situat a poca distància de Cal Tristany, entre Su i el Santuari de Pinós, es tracta d’una galeria catalana datada del neolític final, cap el 2300 aC, amb diferents usos posteriors. A l’edat mitjana va ser parcialment desmantellat per proveïr de llose suna necròpolis propera. Té unes dimensions notables i està format per dos alineaments paral·lels de lloses, més o menys restaurades. S’hi han trobat nombroses restes arqueològiques, entre les quals sis cranis i dues mandíbules, a més de diferents elements de ceràmica.
Dolmen del Collet de Su o de Casacremada (2200-1800)
Construcció del Calcolític. Es tracta d’una galeria catalana o arca amb vestíbul de pou. Va ser restaurat l’any 1986 i avui esta constituïda per tres lloses (hi manca el corredor). Els materials arqueològics trobats a aquest sepulcre resten avui al Museu Arqueològic de Barcelona, localitzats a partir d’excavacions per part de Pere Bosch i gimpera, entre els anys 1915 i 1920.
Dolmen de Can Cabot (1800-1500 aC)
És una construcció també del calcolític, ubicada a la zonad e Vallmanya, prop de Can Cabot. Presenta la peculiaritat de que fou adaptat a una barraca de pedra seca.
