Su

A l’extrem meridional del terme hi ha el poble i la parròquia de Su (església dedicada a Santa Maria), amb 65 habitants el 1991. Centra els plans de Su, on es localitzen també conreus i granges. Prop de l’església de Santa Maria de Su hi ha un petit grup de cases que conserven elements decoratius gòtics i romànics; la casa Vendrell correspon a la dels antics castlans del lloc.

Aquest (escrit inicialment Suu) és esmentat ja l’any 1055, en què Dalmau i Elisava donaren un alou. Havia format part del domini dels vescomtes de Cardona, que en mantingueren l’alta jurisdicció dins la batllia de Cardona; en foren feudataris els Arnau de Joval i, vers l’any 1300, els Jorba; els castell i la quadra de Su, amb el quartó de Matamargó, passà a la segona meitat del segle XVII, als Dalmases i Ros, i, al segle XVIII, als jesuïtes de la Cova de Manresa.

És una masia important la casa Fornells, amb la capella de Sant Francesc, i enlairada en un serrat, al N, hi ha l’antiga casa de Sant Diumenge amb la capella d’origen romànic, actualment sense culte. La festa major de Su se celebra el 15 d’agost, el 19 de gener Sant Antoni Abat.

Més al N hi ha el grup de cases de l’Avellanosa, l’església de Sant Jaume de Riner, prop del terme de Llobera, i l’antic hostal de Galtanegra.